Història de l’Entitat
El Casal d’Animació i Esplai La Llar del Vent és l’entitat dedicada al lleure més antiga de la ciutat de Sabadell, que el proper any 2016 arriba als 50 anys d’activitat.
Per acabar de copsar els diversos aspectes que conformen aquesta entitat i comprendre els orígens i la importància d’aquesta, cal doncs, una prèvia i breu introducció a la història de l’entitat.
Els inicis de l’entitat es remunten cap el 1966. L’Associació de Veïns de la Concòrdia tenia com a local social un petit pis, que compartia amb una assistenta social. Aquesta, a estones lliures, donava classes a un petit grup de nens i nenes, ja que encara no hi havia cap escola al barri. Alguns dels joves que anaven a l’associació van començar a fer diferents jocs i activitats pels infants, cada dissabte a l’escola bressol. Se’n va dir Grup Infantil de l’Associació de Veïns de la Concòrdia (ja que encara no existia la paraula “esplai”). El grup va créixer fins que van escollir el nom de “El Cau”. Mica en mica es van anar fent altres activitats, que també servien de font d’ingressos (quan encara no hi havia subvencions), com venda de castanyes, Mercat de Nadal amb manualitats,… I “El Cau” també participava en diferents actes reivindicatius que tenien lloc al barri.
El 1973, el grup de grans de l’esplai tenen discussions fortes i decideixen allunyar-se de la resta de l’esplai, però continuant trobant-se per fer les activitats habituals. Aquí és quan es crea “La Llar del Vent”, un grup d’adolescents amb inicis dificultosos, que li va costar començar però va aconseguir tirar endavant degut a l’esforç col·lectiu i l’empenta d’alguns joves que feren de monitors. Llavors, pel que fa infraestructures, comptaven amb uns baixos cedits per l’Associació de Veïns de 20 m2, sense finestres i amb mobiliari vell. Malgrat les dificultats, les activitats van continuar: excursions mensuals, campaments a l’estiu, cine-fòrums,… Finalment, els pocs monitors que hi havia deixen els joves per anar a la seva.
Més tard, torna la col·laboració entre els monitors d’ “El Cau” i els joves de “La Llar del Vent”, alguns dels quals s’incorporen a l’equip de monitors. A partir d’aquí, comença una nova època que desemboca una altra vegada a una sola entitat.
L’any 1981 s’inaugura l’Escola Font Rosella. Queden lliures els barracons del bosc de la Concòrdia, on aquesta havia estat emplaçada fins el moment. La Llar del Vent els reivindica i obté la cessió d’aquests locals municipals, situats a una zona privilegiada del barri de la Concòrdia. Uns quants dels grup de grans decideixen engegar un Grup de Joves, que va funcionar bé (colònies, rutes, col·laboracions amb iniciatives ciutadanes, viatges a nivell nacional…) fins que s’acabà el relleu generacional, a la tardor de 1988.
Durant la 2a meitat de la dècada dels 80, La Llar del Vent es va consolidar com a entitat i va participar destacadament en la vida sociocultural del barri i la ciutat. El ritme d’activitats es dispara i la primavera de 1989 organitzen les primeres Colònies. Una altra activitat nova són els “Tallerstius” (casals d’estiu) durant el mes de juliol. Durant uns quants anys, l’Entitat va portar les sigles CAERC (Casal d’Animació i Esplai i Recerca Cultural) a partir de la voluntat de dos monitors que volien fer recerca, tot i que aquesta mai es va portar a la pràctica. Al fer-se una revisió dels estatuts es despengen les sigles R.C. i es va fer una nova entitat (a nivell jurídic) que només aglutinà les actuals, que estaven més ajustades a la realitat: CAE.
També es durant els anys vuitanta que l’entitat decideix embrancar-se a un nou projecte paral·lel a l’esplai. El setembre de 1981 “neixen” el Quimet i la Laieta, dos gegants, que també desemboquen a la creació d’un grup de grallers i gralleres. Els dos gegants ballaren sols per les diferents trobades geganteres per tota la Catalunya, fins allà el 1996, quan es construeixen, a partir de dos caps que voltaven per l’entitat, dos gegants més, el Barracó i la Rosella. I és el 1997 que s’estrena l’actual indumentària: camisa groga i faixa negra.
La Llar del vent ja havia participat en diferents experiències de coordinació entre esplais de Sabadell. Els anys 90 es tenen profunds debats sobre els models de coordinació i sempre es va defensar un moviment d’esplais de baix cap a dalt, amb funcionament assembleari i total independència de les administracions. Finalment, el curs 1993/94, des de l’Aula d’Esplais del Vallès (AEV), amb el suport dels esplais la Baldufa, l’Esparver, Xivarri (tots 3 de Sabadell) i el mateix La Llar del Vent, es pren la iniciativa de proposar als esplais laics i independents de la ciutat el tirar endavant un projecte de coordinació que acabà conformant el Moviment d’Esplais del Vallès (MEV), que anà incorporant diferents esplais dels dos Vallès paulatinament. Més endavant, el MEV s’incorporà a una nova realitat, la Federació Catalana de l’Esplai, unió que tingué la seva fi fa 5 anys quan hi varen haver importants desavinences internes fins el punt que es va decidir separar-se’n, tornant a navegar independentment. La Llar del Vent ha seguit ferma apostant tant pel MEV, implicant-se al llarg dels anys en els diferents òrgans de coordinació i participant de les activitats conjuntes com la Festa de l’Esplai. Ja fa més de 20 anys que existeix aquest moviment social i educatiu d’arrel popular que intenta adaptar-se a les realitats d’una societat en canvi permanent. Anys i anys d’esplai al barri, per on han passat un munt d’infants, monitors i monitores, mares i pares, amics… Que han aportat una mica de sí mateixos i han fet créixer l’entitat, fent-la com és ara.